La bústia

Envia’ns les teves queixes, propostes de millora
o fotografies denúncia al correu electrònic aavvlamassana@yahoo.es

Carta d'un soci

Veí i soci de l'associació. 2006

Foto denúncia

	Així us dóna gust anar a llençar la brossa o simplement sortir a passejar?

Socia del carrer Dr. Ferran - 31/07/06

Salt, la Suïssa del Gironès

És ben curiós com canvia l’eficàcia policial al nostre municipi depenent de la persona que comet la falta i/o l’horari. Ara s’enorgulleixen del nombre de sancions a propietaris de gossos i ciclistes...; Res, quatre jubilats amb caniche i algun vilatà espantat que no s’atreveix a jugar-se la vida al passeig d’Olot i, com que la política ecològica del carril bici és zero, es veu obligat a anar per la vorera. Mireu, el que és incívic ho és a peu, amb un gos o conduint un cotxe... Més valdria que l’esforç el centressin en un ordre de prioritats (no pas no-comoditats). Sóc propietari d’una gosseta (que algun incívic va abandonar) i si abans em molestava la mala educació de qui no recull la caca, ara encara més. Sóc també ciclista, m’agrada i crec fermament que en una ciutat com Girona i satèl·lits és el mitjà de transport ideal; és clar... per fer-lo popular caldrà fer-lo pràctic i, per això caldrà construir carrils bici, aparcaments segurs, etc., però no! Seguirem perseguint el caniche de quatre iaies i els ciclistes. Mentrestant, els brètols de veritat, seguiran amb les seves sorolloses motos i cotxes comportant-se com a autèntics simis. Seguiran embrutint i malmetent els jardins (que ja fa anys que són totalment morts per la més absoluta manca de manteniment) i material públic; seguiran sense complir la normativa ni de gossos, ni de sorolls, ni de cap mena. Per l’estadística (que és l’únic que els importa) ja hi som la resta, que som més «manyacs».Falten policies!, deien fa temps des de l’ajuntament, ara crec que ja n’hi ha disset més i us puc assegurar que a partir de les 20 h. l’única llei que val és el campi qui pugui. Policies cremats, jutges cremats, polítics cremats... Què caram és això? Que matinin per anar a la fàbrica per 700 euros! Comença a ser l’hora del ciutadà. Al final, les ovelles hauran de conduir el ramat... mentre el gos i el pastor jauen a l’ombra.

Carta a l’alcalde de Salt

Torno a ésser jo; el pesat desesperat amb la situació que es viu a la Massana.

D’entrada et demano disculpes per ésser pesat... i en certs moments potser, justa o injustament, dur. Laveritat és que la problemàtica d’incivisme és tan estesa que dubto moltíssim que cap autoritat política ni policial pugui reconduir-la a un nivell tolerable i sostenible on, amb un xic de paciència per una part i un xic de respecte per l’altre tots puguem conviure en aquesta societat que a mi em sembla estranya i sovint se m’escapa.

Fa molts anys que tenim grans zones del jardí sense ni una planta... si bé és cert que no es respecten, no ho es menys que el manteniment i inversió en el tema es nul. Cada matí tenim la zona absolutament bruta. Veig des de casa la colla de nanos que llencen les llaunes, ampolles i papers amb una fredor que diries que gaudeixen al fer-ho (potser és un símptoma més de reveldia adolescent?).

Aquests mateixos, que fa un temps eren cinc i ara són ja una vintena... que fa un temps anaven amb bici o a peu i ara ja van amb sorollosos ciclomotors o cotxes amb potentíssims altaveus... que fa un temps eren adolescents i ara ja es una escudella d’edats; aquests doncs, son els que segueixen amargant-nos la vida dia a dia, nit a nit. No hi veig gent gran passejant perla Massana, no hi veig nens jugant ni infants fent les seves primeres passes... ja fa temps que no hi són, no vénen. Exagerat?, potser si... però no gaire.

La meva modesta economia no hem permet marxar del meu poble, així que si m’haig de quedar fastiguejat et demano, que també ells estiguin PERMANENTMENT “putejats”.

Lluny de solucionar-se, amb els anys el problema s’amplia i agafa caire de “botellon” amb tuf de seminazi i consum de drogues.

Jo treballo de nit i voldria dormir de dies... però això ja ho dono per mort,,, però l’abús macarril que aquesta colla exerceix sobre un barri, majoritàriament de població anciana, espantada i que calla per por és del totinadmissible. Proposo una altra reunió amb tots els veïns; des de l’ajuntament fer una nota i passar-la per les bústies de la zona jo ja ho vaig fer i (tal i com saps) no m’ha servit de res. No en se més... però, si haig d’acceptar de viure sense dignitat, creu-me que ho faré arriben on calgui i abans de haver de fer un esforç inimaginable en la despesa d’una vivenda en una altra zona centraré tot el meu esforç en la lluita per el que jo crec que és una injustícia total.

Sóc conscient de la meva limitada força, però la raó, la veritat i la ràbia davant la prepotència em farà lluitar com calgui per aconseguir el meu objectiu.

Què passa a Salt?

Caminant per Salt, una veu que del poble només quedem vells i els curts de pela... La regressió de qualitat de vida és tan progressiva i accelerada que dubto molt que ni la zona lúdica ni la possibilitat hipotètica que hi construïssin habitatges de luxe (qui es gastaria una pasta en una zona de baixíssim luxe?) puguin, ja no invertir, sinó desaccelerar aquesta tendència. La sensació de descontrol és evident i tothom (menys, sembla ser, els responsables polítics) ho comenta. Jo no sabria pas asrreglar-ho (i menys en l’actual estat de degradació, possiblement per això no em presento a les eleccions de responsable de gestionar l’administració municipal. (...) Ja fa anys patim la paranoia de tenir un grup de brètols a la Maçana; ja fa anys que ens hem queixat als responsables polítics i policials de Salt i de la policia autonòmica provincial... No veus gairebé mai una patrulla i hem d’aguantar dia i nit els crits, la merda dels gossos i el soroll de les motos. No he vist mai una actuació que no sigui mecànica i rutinària (aquí són hàbils), com ara la retirada de vehicles pel mercat, però mai, ni per retirar un vehicle d’un pas de vianants o un ciclomotor que passa la tarda fent curses o derrapant a la rambla. Fa mesos que estem patint robatoris a vehicles; ara ja no trenquen el vidre sinó que trenquen la porta. Al meu cotxe li va tocar fa un mes (300 euros). I per si algú pogués pensar una altra cosa, cap d’aquests que tenim la desgràcia de patir al barri són marroquins. “Per què no els avises?, Per què no denuncies?...” Et passaries el dia denunciant i jugant-te el tipus. Jo no sóc policia i el responsable que compleixin les normes i que es penalitzi el qui no les compleixi li dic: “Senyor alcalde, exigeixo, -i estic segur que ho podrien sotasignar molts vilatans alarmats-, que si no és capaç de fer complir les mínimes normes de civisme i convivència i/o de posar els mitjans perquè se’ls castigui digui-ho. Jo ja he reconegut que no en seria capaç i per això no opto a un càrrec de tan alta responsabilitat. Prengui nota, sigui conseqüent i faci vostè el mateix!” I si als de l’oposició els temptés aprofitar aquesta queixa, els diré que durant els seus mandats la situació era exactament igual. Podríem seguir vivint a Salt d’aquí a cinc o sis anys o ens veurem obligats, com ja molts altres anteriorment, a marxar per poder gaudir d’una qualitat de vida que aquí cada dia és més minsa.